L’antropologia en el disseny
INTRODUCCIÓ
“La antropología aplicada al diseño es una propuesta teórica y metodológica que el diseñador emplea con la intención de describir o interpretar el universo simbólico del usuario. En el establecimiento de la relación diseñador-usuario se propone la aplicación del método etnográfico dentro de un proceso de significación.” […]
“El diseño se ha preocupado únicamente por la funcionalidad estética, empero, de lado se
queda la representación social de lo simbólico. La identificación morfológica responde a la
necesidad de una lectura simbólica de la realidad. El sistema de representaciones del usuario
trasciende la realidad exterior y es por esto que a partir de una aplicación del método etnográfico
en diseño, el diseñador puede acercarse a esas dimensiones más profundas de la realidad.”
(Gerrero Arias, 2010)
L’ Objecte
Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?
Després d’haver entés què és l’antropologia aplicada al disseny, passem a analitzar l’objecte que he escollit.
Tinc una màquina de fer punta des dels 6 anys. Me la va regalar el meu avi, i a dia d’avui, després de 16 anys, encara està en perfecte condicions i funciona, que és el millor. El meu avi va morir fa onze anys. Sempre vam tenir un víncul molt fort. Els meus pares treballaven molt i quasi bé eren els meus avis qui em cuidaven. Sempre em comprava “xorrades” quan venia a veurem a casa o al sortir de l’escola, i aquesta màquina de fer punta em va ajudar a passar un trauma, ja que va ser l’última cosa que em va poder regalar. Li tinc molta estima.
La cosa es que aquesta màquina de fer punta ha fet algunes voltes. Recordo que me l’enduia a tot arreu i, esclar, algun dia l’havia de perdre. Així va ser, i la rabieta que em va agafar no va ser poca. Tant que el meu avi, amb el meu pare, es van passejar per tot el poble seguint el recorregut que haviem fet, per veure si la trovaben. Finalment, la van trobar i se’m va treure el disgust de cop.
La tinc a l’escriptori de la meva habitació i sempre que la veig me’n recordo d’ell i d’aquest moment.
Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat? A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?
La màquina de fer punta està elaborada amb plàstic, concretament PVC amb les fulles d’acer inoxidable, ja que no s’han oxidat amb el pas del temps. També hi ha una pegatina impresa que cobreix el cilindre feta de plàstic i paper.
La necessitat a la que respon és a la de fer punta als llapis. Es relaciona amb l’escola, amb els nens, amb l’oficina, un escriptori… ja que són els llocs on més utilitat se li dona. També la podem trobar en un bany per a fer punta als llapis de maquillatge, o també hi ha maquinetes per als vegetals, per a que les “virutes” tinguin una forma espiral.
Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?
Abans, per afilar els llapis s’utilitzaven navalles, gavinets i inclús amb paper de vidre, però els talls eren molt desiguals i es tirava molt de material.
Les primeres maquinetes van nèixer a França al voltant del 1822. C. A. Boucher , un matemàtic francés, necessitava tenir els llapis ven afilats i amb precisió per al seu treball i va inventar la primera maquineta per resoldre la seva necessitat. Però mai es va registrar la seva patent fins que al 1828, Bernard Lassimonne, la va registrar. El seu invent disposava d’unes petites llimes de metall orientades a noranta graus en un bloc de fusta i mitjançant fricció, afilava la punta. No obstant això, les primeres màquines eren massa aparatoses, pesades i complexes de fabricar, i no eres més ràpides que fer punta amb un gavinet.
No va ser fins al quan, el també francès, Thierry des Estivaux, va millorar el disseny col·locant una fulla en una obertura lineal d’un orifici cònic. D’aquesta manera, a l’introduir el llapis i girar-lo, s’extreu un tall que surt per aquesta obertura en forma d’encenall.
A partir d’aquí es van fer millores de l’instrument i van sorgir maquinetes elèctriques, de manivella, les portatils que utilitzem a dia d’avui…
Al ser un objecte molt bàsic, no se li han apropiat funcions diferents que a la que desenvolupa. S’ha convertit en un instrument mundialment conegut. Qualsevol nen, estudiant, d’arreu del món, en té una.
El que si ha canviat en la història és a qui se li asscoiava. Abans ho utilitzaven gent més gran per a treballar, sobretot en escriptura, en arquitectura, matemàtiques… Poc a poc es va utilitzar en les escoles i ara ho associem a material escolar, amb nens.
Com a funcions simbòliques podem trobar gent que col·lecciona maquinetes de fer punta. El col·leccionisme es va convertir en una forma d’oci a l’Edat Moderna. Els reis, l’Església i la gent noble, reunien exemplars bells, rars, valuosos o difícils de trobar al món natural, però també a l’arqueològic, en el món quotidià… Llavors, podriem dir que, tenir més peces valuoses o tenir una peça única, donava al col·leccionista valor i prestigi. També hi ha col·leccions que no només tenen un valor físic, sinó sentimental, i que, simplement es col·leccionen pel record, com per exemple, col·leccionar imans dels llocs que has visitat, no és que l’objecte tingui un valor físic, però si emocional.
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?
Els objectes que veiem porten informació sobre les cultures, informació de les persones. Porten idees, creences o habilitats pertenents a cultures diferents.
Els antropòlegs poden estudiar com les persones utilitzen certs objectes, quins significats els donen o com els objectes modifiquen les nostres vides. Alguns antropòlegs també treballen amb enginyers i dissenyadors millorant les experiències amb aquests objectes.
I es que en el disseny mirem d’entendre les necessitats dels usuaris i el context en el que es troben.
La relació entre el disseny i l’antropologia és la búsqueda d’informació de la cultura passada i present, i del context en que es troben els usuaris, preocupant-se per entendre les seves necessitats i eleccions.
BIBLIOGRAFIA
https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/
https://es.wikipedia.org/wiki/Coleccionismo
http://www.diseno.uma.es/i_diseno/i_diseno_12/pdf/Cruz_iD_12.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/Sacapuntas
https://historiaescritura.com/instrumentos/sacapuntas
file:///C:/Users/irene/Downloads/Dialnet-AntropologiaAplicadaAlDiseno-6792588.pdf
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
https://crossculturalchairs.com/
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/20008_20108/91267.pdf
Debat1el L’antropologia en el disseny
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Irene!
Si et soc sincer, el primer objecte amb el que vaig pensar per centrar aquest treball va ser una maquineta també! És curiós com quelcom tan petit pot arribar a portar-nos tants records… Com molt bé dius, actualment se la relaciona molt amb l’escola, els nens i nenes de primària, llapis de colors… Quan era ben petit, amb set anys, vaig començar primària i des del primer dia ens varen fer portar un estoig on hi guardavem un llàpis, una goma i una maquineta. Després sempre hi havia qui portava un petit regle o, fins i tot, unes tisores sense punta per no fer-nos mal. Un dels records més presents que tinc relacionats amb aquest objecte, la maquineta, és ensenyar-la a tothom, ja que era brillant, platejada i, a sota, hi havia enganxada una etiqueta amb el meu nom. La vaig prendre com el meu objecte de la sort, no se perquè, però des d’ençà la vaig portar en cada un dels cursos que vaig anar superar, qui sap si gràcies a la maquineta! També em ve a la ment aixecar-nos a meitat de clase juntament amb el meu millor amic, que seia a l’altra punta, per poder veure’ns durant aquell minut, minut i mig, fent punta al llàpis per poder petar la xerrada dissimuladament.
Un objecte així pot ser no té un gran valor econòmic, però sí que el pot tenir sentimental, i més quan es tracta de vivències viscudes amb pocs anyets de vida.