Bé doncs, val a dir que no he pogut triar un sol objecte per ser el protagonista d’aquesta activitat, més aviat he escollit un espai en concret. És un lloc de reunió, molt important en les cases de la nostra cultura, de fet, m’arrisco a dir que és el centre de vida de qualsevol família. Es tracta de la sala d’estar o menjador de casa dels meus pares.

D’ençà que vaig arribar en aquesta casa, nounat, el menjador és el lloc on tinc els records més bonics de sempre. Una de les primeres fotografies amb els meus pares, aguantant-me en braços quan era un cigronet, és feta a l’antic sofà gris que hi havia al bell mig de la sala. Els dos asseguts, amb un somriure d’orella a orella. Allí també hi hem viscut els Nadals, any rere any, ja que també és la part més ampla de la casa. Es muntava una taula que s’estenia fins a cabre-hi ben bé deu persones, entre d’elles els meus avis, els meus pares, la meva germana, jo mateix i qui estigués disposat a aguantar-nos a la família xerrant, fent jocs i rient fins tard. També és on encara ara posem el Pessebre i l’arbre de Nadal, on fem cagar el Tió i on el matí següent de la nit de Reis s’omple de regals per tots.

Quan ja vaig créixer una mica més i tornava de l’escola, recordo arribar a casa i trobar als meus avis veient la tele asseguts, esperant-me per poder berenar tots tres llet amb galetes o comentar el dia a dia. Abans que marxessin al cel, vam tenir la sort de poder presentar-los la Noa, la gosseta que vam adoptar quan jo ja tenia uns onze anys. Allí mateix, al menjador, em passava hores amb ella jugant, estirats un a sobre de l’altre veient el que fos a la televisió o jugant a la consola, em feia companyia en aquell sofà quan em tornaven de l’escola perquè em trobava malament…

No tot són records amb la família. Allí també vaig fer el primer petó a una noia, ben inesperat, ja que si quelcom em caracteritzava era la meva timidesa… Va ser bonic trobo, amb quinze anys, veient una pel·lícula un dia entre setmana abans de sopar, una nit de febrer, amb el meu aniversari ben a prop. Quin regal!

El temps va passar una mica més, fins que ma germana va ser mare i va arribar el meu nebodet… Quantes vegades vam arribar a fer una rotllana amb l'”Amparito Roca”, mítica cançó de les festes de Santa Tecla de Tarragona, i veiem mentre ens queia la bava els primers “bailoteos” fent palmes d’aquell nen que ens té el cor robat…

Fins aquí el que significa per mi aquest lloc.

Però estic segur ben segur que no només per mi és especial. Històricament ha sigut un lloc de reunió. Tots hem sentit a parlar a classe o hem vist a les pel·lícules els grans menjadors medievals on se celebren banquets i festes, sales amples, amb el sostre alt i amb grans finestrals que il·luminen tot. Qui no vol un menjador amb molta llum natural? Allí també s’hi situava el tron del monarca, amb grans quadres representatius d’antigues batalles, els caps de les bèsties més temeroses que s’han obtingut com a trofeus… Els habitants de la vila visitaven allí al seu rei, sigui per demanar qualsevol favor o rebre un càstig. A les pel·lícules de Harry Potter, un dels escenaris més característics és el “Gran Menjador”, on tot just començar tot, et fan posar el barret seleccionador perquè seleccioni la casa (o classe, perquè ens entenguem) de la que formaràs part. També en aquesta mateixa saga de pel·lícules aprofiten per passar-hi el temps amb els companys/es, hi dinen i sopen, fan el sorteig dels participants del “Torneig dels Tres Bruixots”, fan classe de duel de varetes… Des de sempre s’ha relacionat amb això, el COR i el CENTRE de qualsevol casa. És un espai on es parla, on ens agrupem amb amics, hi mengem, descansem… De fet, és divertit pensar que moltes vegades, abans de pensar com organitzar els mobles, el primer que ens passa pel cap és on anirà connectada la televisió, per acabar repartint la resta.