Publicat per

Un objecte, un sentiment.

 

L’objecte triat per aquesta primera activitat és una petita bossa de tipus bandolera fet sencera de punt de ganxo per la meva àvia.

La meva àvia fou una persona que es va dedicar tota la seva vida a cosir. Entre altres coses, et podia fer un arranjament a alguna costura, o et cosia la cremallera, o directament es posava a treure un patró d’una camisa a una tela que havia comprat al mercat.

Quan era petita, recordo que em va fer diferents peces de vestir: una jaqueta amb margarides bordades, una faldilla, el vestit que havíem de dur per a la cantada de pastorets per Nadal… Encara, però, el que més enyoro avui dia, que ella ja no hi és, és la petita bossa de tons blaus de punt, ja que va ser una peca que li vaig demanar a propòsit farà uns quinze anys quan tenia tretze o catorze anys.

Així com les altres peces les recordo tenint-les a casa i posant-me-les, en aquest cas recordo a la meva àvia fent-me la bossa durant aquell estiu. M’agradava veure-la cosir, suposo que per l’edat en tenia més consciència, a més de ser un objecte ‘encarregat’ per mi mateixa. Suposo que per això, a aquesta bossa li tinc molta més enyorança.

 

La tècnica: El crochet

Si parlem des de l’indret més bàsic de l’objecte, hem de començar parlant de la tècnica amb la qual està construït: el punt de ganxo.

L’origen d’aquesta tècnica de teixit no és del tot clara, ja que hi ha teories que parlen de la seva evolució a partir de la cultura àrab, sud-americana o xinesa, però no existeixen proves consistents fins a la seva popularització a Europa cap al segle XVI.

Si ens endinsem en l’etimologia de la paraula crochet veurem que aquesta te el seu origen en croche, del francès, que a la vegada ve del alemany croc, que significa ganxo.

De fet, a la França del segle XVII entre guerres i diferents canvis en la monarquia, va començar a augmentar la fabricació de teixits i encaixos mitjançant la tècnica del ‘tambor’, la qual necessita d’un bastidor i un ganxo per a bordar amb fil.

Aquesta fou una tècnica que feien a la pròpia llar dones i fins i tot els nens per aconseguir diners, i els productes fets eren comprats principalment per la classe mitjana.

Avui dia, amb aquesta tècnica es poden crear infinitat d’objectes i accessoris com bosses, jerseis, caixetes o coixins, per exemple. Les possibilitats que té aquesta tècnica son infinites, només cal posar-hi imaginació i pràctica!

L’objecte: bossa bandolera

Podem afirmar que des de la prehistòria, l’home nòmada ja utilitzava objectes similars per a transportar el menjar que caçava o recol·lectava. Aquests estaven fets a partir de les pells dels animals que desprès utilitzaven com a aliment.

No obstant això, no va ser fins l’edat moderna que la bossa passa a ser utilitzada d’objecte únicament pràctic a ser un complement del vestit. Al segle XV, les dones van començar a utilitzar el moneder penjant d’una cadena o cinta, i va esdevenir una moda fins al segle XX, que es va imposar la bossa de mà.

Fou en aquest segle, on degut als temps difícils per a la societat (molts homes van ser portats a la guerra i la mà d’obra es va veure afectada) que les dones van començar a integrar-se en un nou món laboral. Les fàbriques es van començar a omplir de dones treballadores, i indústries com Correus implicaven portar bosses d’ansa llarga de cuir per a poder tenir les mans lliures. És així com, les bosses bandolera van esdevenir un símbol de la dona treballadora de classe humil.

Debat2el Un objecte, un sentiment.

  1. Cèlia Ortiz Parella says:

    Molt bones Belén!

    Primerament, felicitats per la feina, he gaudit llegint del teu treball, tan per la teva història amb la bandolera com per la mateixa història del món del ganxet. M’ha resoltat molt emotiva l’història de com la teva àvia te la va teixir, un gran detall per part seva i és que, com bé comento en el meu treball, tot regal que es faci amb les mans, no té preu, el valor és or. I crec, que si és d’una àvia, el seu valor es triplica.

    I molt interessant, tant la història del ganxet com de la bandolera, i com ha canviat el símbol de la bandolera en la societat actual, on el seu disseny pot variar de tal forma que una bandolera pot ser portada per qualsevol persona, però en estils i dissenys completament diferents. Per exemple, una dona adulta utilitzarà la bandolera d’una forma molt similiar a un adolescent estudiant, però el seu disseny segur que serà completament diferent.

    Salutacions i sort,

    Cèlia Ortiz

  2. Oriol Sintes Saez says:

    Hola Belén,

    Veig que molts de nosaltres hem aprofitat la tasca per fer un petit homenatge als nostres, és inevitable, tots conservem algun objecte, o fins i tot alguna andròmina, que té alguna significació especial per nosaltres.
 El teu m’ha fet recordar a la meva àvia, costurera com la teva.

    Considero que la bossa de mà, bandolera o fins i tot la motxilla, són objectes quotidians amb gran càrrega simbòlica també. La necessitat de dur sempre a sobre aquells objectes essencials pel nostre dia a dia, un accessori que com bé dius ja s’emprava en la prehistòria per transportar l’aliment i les eines en sortir a caçar, o fins i tot en les migracions cap a llocs més càlids. Molt interessant, em pregunto si molts de nosaltres carreguem en excés aquest accessori pensant inconscientment si farem el mateix.



    Gràcies i felicitats per la feina,

    Oriol

Deixa un comentari