Publicat per 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Molt bones Belén!
Primerament, felicitats per la feina, he gaudit llegint del teu treball, tan per la teva història amb la bandolera com per la mateixa història del món del ganxet. M’ha resoltat molt emotiva l’història de com la teva àvia te la va teixir, un gran detall per part seva i és que, com bé comento en el meu treball, tot regal que es faci amb les mans, no té preu, el valor és or. I crec, que si és d’una àvia, el seu valor es triplica.
I molt interessant, tant la història del ganxet com de la bandolera, i com ha canviat el símbol de la bandolera en la societat actual, on el seu disseny pot variar de tal forma que una bandolera pot ser portada per qualsevol persona, però en estils i dissenys completament diferents. Per exemple, una dona adulta utilitzarà la bandolera d’una forma molt similiar a un adolescent estudiant, però el seu disseny segur que serà completament diferent.
Salutacions i sort,
Cèlia Ortiz
Hola Belén,
Veig que molts de nosaltres hem aprofitat la tasca per fer un petit homenatge als nostres, és inevitable, tots conservem algun objecte, o fins i tot alguna andròmina, que té alguna significació especial per nosaltres. El teu m’ha fet recordar a la meva àvia, costurera com la teva.
Considero que la bossa de mà, bandolera o fins i tot la motxilla, són objectes quotidians amb gran càrrega simbòlica també. La necessitat de dur sempre a sobre aquells objectes essencials pel nostre dia a dia, un accessori que com bé dius ja s’emprava en la prehistòria per transportar l’aliment i les eines en sortir a caçar, o fins i tot en les migracions cap a llocs més càlids. Molt interessant, em pregunto si molts de nosaltres carreguem en excés aquest accessori pensant inconscientment si farem el mateix.
Gràcies i felicitats per la feina,
Oriol