Publicat per 
Irene Gutiérrez Ponce
Logo Ágora
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Irene!
Si et soc sincer, el primer objecte amb el que vaig pensar per centrar aquest treball va ser una maquineta també! És curiós com quelcom tan petit pot arribar a portar-nos tants records… Com molt bé dius, actualment se la relaciona molt amb l’escola, els nens i nenes de primària, llapis de colors… Quan era ben petit, amb set anys, vaig començar primària i des del primer dia ens varen fer portar un estoig on hi guardavem un llàpis, una goma i una maquineta. Després sempre hi havia qui portava un petit regle o, fins i tot, unes tisores sense punta per no fer-nos mal. Un dels records més presents que tinc relacionats amb aquest objecte, la maquineta, és ensenyar-la a tothom, ja que era brillant, platejada i, a sota, hi havia enganxada una etiqueta amb el meu nom. La vaig prendre com el meu objecte de la sort, no se perquè, però des d’ençà la vaig portar en cada un dels cursos que vaig anar superar, qui sap si gràcies a la maquineta! També em ve a la ment aixecar-nos a meitat de clase juntament amb el meu millor amic, que seia a l’altra punta, per poder veure’ns durant aquell minut, minut i mig, fent punta al llàpis per poder petar la xerrada dissimuladament.
Un objecte així pot ser no té un gran valor econòmic, però sí que el pot tenir sentimental, i més quan es tracta de vivències viscudes amb pocs anyets de vida.