Publicat per 
Gloria Franco León
Publicat per
Debat0el Etnografia pel disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat0el Obrir el disseny a la comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Joc d´objectes
- Jordi Serra Franch says:
Bona tarda, Gloria.
A mi em fascinen els rellotges. Especialment els mecànics, automàtics o de cora i en els que de vegades pots veure el moviment del mecanisme.
Més enllà de la seva utilitat real, crec que els rellotges tenen un gran poder evocador.
Quan es feia la 1a Comunió, era tradicional regalar un rellotge als nens i nenes, com una mena de confirmació d’aquest ritus de pas.
Els rellotges també ens recorden als nostres pares o avis si, com era normal, portaven “sempre” el mateix rellotge.I també en la literatura els rellotges han tingut el seu protagonisme.
El conill d’Alícia al país de les meravelles consultava el rellotge de manera compulsiva mentre es queixava de que feia tard.
A la màquina del temps d’HG Wells, era un rellotge el que marca l’avanç o el retrocés del temps.
I a l’univers creat per Lev Grossman a Los magos, un munt de rellotges parats dibuixen una espècie de no temps.Però els rellotges també són una senyal d’estatus o un adjectiu per les nostres persones. Un rellotge més o menys ostentós significa alguna cosa.
Als anys vuitanta es van posar de moda els rellotges Swatch, que van convertir-se en objecte de consum pel seu baix preu i els seus dissenys estridents que feien necessari canviar-los periòdicament.
Ara mateix, en que estan de moda els ginys electrònics que no paren de comptar la nostra activitat diària, optar per un rellotge analògic és tota una declaració d’intencions.
I, fins i tot, el no-rellotge, és a dir el “no dur rellotge” també significa alguna cosa i és una mostra de rebelia cap el sistema o el que és “normal”. - Gloria Franco León says:
Moltes gràcies per la teva aportació, és molt interessant! Aprofundiré en les obres que comentes, ja que m’agradaria seguir indagant en aquest tema. També l’escriptor Haruki Murakami dóna molta importància a el temps i als rellotges és les seves obres.
Feliç setmana!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Buenas noches Gloria!
He estado investigando un poco sobre tu proyecto y su finalidad, la de acercar a un público más infantil a la naturaleza y con ello fomentar el salir del ámbito más urbano al que estamos acostumbrados para aprender gracias a los estímulos que no hay en una clase cerrada. Creo que a todos nos hubiese encantado poder salir de la típica aula más aburrida y nos quedamos embobados mirando por la ventada el volar de los pájaros y el movimiento de las hojas de los arboles… La idea de poder tener el pupitre y la silla encima del césped verde es genial! Incluso el diseño en conjunto se ve sencillo y agradable.
Aunque si es para niños… Hay un par de cosas que me gustaría comentar. El primero es que veo demasiadas angulaciones en la madera, muchas puntas y cantos potencialmente peligrosos para esos niños más escurridizos y que no saben parar quietos, que pueden tropezar con el suelo y hacerse mucho daño. Alomejor cambiar el tipo de material, por uno no tan duro, rebajaría el nivel de riesgo, aunque hacerlo le quita esa esencia de integración entre naturaleza y la madera del objeto. Tampoco veo claro desplazar el prototipo con esas ruedas por encima de la tierra y conseguir que se mantenga recto a la hora de dibujar encima o simplemente apoyarse. El usuario que interaccione con ella puede sentirse incomodo con el bailoteo y la inestabilidad, aunque eso podría arreglarse con patas extensibles como las del manillar de un patinete, con altura adaptable.
Finalmente, creo que las clases deben seguir haciéndose en aulas cerradas, con ventanas más o menos grandes para que entre la luz natural, pero implementando actividades que puedan hacerse al aire libre, como por ejemplo cuidar de un huerto en la escuela, recreando todos esos valores que quiere implementar el estudio de Montessori.
No quiero ofender ni menospreciar tu trabajo ni tu proyecto con mi comentario, al contrario, quiero evitar el típico texto diciendo lo bonito que me parece y lo mucho que me gusta tu idea y poder debatir así un poco más profundizando en el prototipo.
De hecho, pienso igual que tu, las nuevas generaciones están cada vez más enganchadas a las pantallas y a disminuir el número de estímulos a los que se exponen.