L’atrapasomnis, protegeix o decora?

Cèlia Ortiz Parella
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’atrapasomnis, protegeix o decora?

Debat1

  1. Laura Rosell Zanón
    Visibilitat: Públic

    Bones Cèlia!

    La veritat és que m’ha agradat molt el teu producte, jo també tinc un atrapasomnis a la meva habitació que me’l va fer el meu cosí a mà.

    La pregunta a si protegeixen dels somnis o no la veritat és que jo no sabria que dir, ja que malsons en tinc igual, sent sincera.

    M’ha semblat molt interessant la història i el perquè es va idealitzar.

    Moltes gràcies per la teva aportació.

Un objecte, un sentiment.

Belén Ramos Refusta
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Un objecte, un sentiment.

Debat2

  1. Cèlia Ortiz Parella
    Visibilitat: Públic

    Molt bones Belén!

    Primerament, felicitats per la feina, he gaudit llegint del teu treball, tan per la teva història amb la bandolera com per la mateixa història del món del ganxet. M’ha resoltat molt emotiva l’història de com la teva àvia te la va teixir, un gran detall per part seva i és que, com bé comento en el meu treball, tot regal que es faci amb les mans, no té preu, el valor és or. I crec, que si és d’una àvia, el seu valor es triplica.

    I molt interessant, tant la història del ganxet com de la bandolera, i com ha canviat el símbol de la bandolera en la societat actual, on el seu disseny pot variar de tal forma que una bandolera pot ser portada per qualsevol persona, però en estils i dissenys completament diferents. Per exemple, una dona adulta utilitzarà la bandolera d’una forma molt similiar a un adolescent estudiant, però el seu disseny segur que serà completament diferent.

    Salutacions i sort,

    Cèlia Ortiz

  2. Oriol Sintes Saez
    Visibilitat: Públic

    Hola Belén,

    Veig que molts de nosaltres hem aprofitat la tasca per fer un petit homenatge als nostres, és inevitable, tots conservem algun objecte, o fins i tot alguna andròmina, que té alguna significació especial per nosaltres.
 El teu m’ha fet recordar a la meva àvia, costurera com la teva.

    Considero que la bossa de mà, bandolera o fins i tot la motxilla, són objectes quotidians amb gran càrrega simbòlica també. La necessitat de dur sempre a sobre aquells objectes essencials pel nostre dia a dia, un accessori que com bé dius ja s’emprava en la prehistòria per transportar l’aliment i les eines en sortir a caçar, o fins i tot en les migracions cap a llocs més càlids. Molt interessant, em pregunto si molts de nosaltres carreguem en excés aquest accessori pensant inconscientment si farem el mateix.



    Gràcies i felicitats per la feina,

    Oriol

Joc d´objectes

Joc d´objectes

Gloria Franco León
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Joc d´objectes

Debat2

  1. Jordi Serra Franch
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Gloria.

    A mi em fascinen els rellotges. Especialment els mecànics, automàtics o de cora i en els que de vegades pots veure el moviment del mecanisme.

    Més enllà de la seva utilitat real, crec que els rellotges tenen un gran poder evocador.
    Quan es feia la 1a Comunió, era tradicional regalar un rellotge als nens i nenes, com una mena de confirmació d’aquest ritus de pas.
    Els rellotges també ens recorden als nostres pares o avis si, com era normal, portaven “sempre” el mateix rellotge.

    I també en la literatura els rellotges han tingut el seu protagonisme.
    El conill d’Alícia al país de les meravelles consultava el rellotge de manera compulsiva mentre es queixava de que feia tard.
    A la màquina del temps d’HG Wells, era un rellotge el que marca l’avanç o el retrocés del temps.
    I a l’univers creat per Lev Grossman a Los magos, un munt de rellotges parats dibuixen una espècie de no temps.

    Però els rellotges també són una senyal d’estatus o un adjectiu per les nostres persones. Un rellotge més o menys ostentós significa alguna cosa.
    Als anys vuitanta es van posar de moda els rellotges Swatch, que van convertir-se en objecte de consum pel seu baix preu i els seus dissenys estridents que feien necessari canviar-los periòdicament.
    Ara mateix, en que estan de moda els ginys electrònics que no paren de comptar la nostra activitat diària, optar per un rellotge analògic és tota una declaració d’intencions.
    I, fins i tot, el no-rellotge, és a dir el “no dur rellotge” també significa alguna cosa i és una mostra de rebelia cap el sistema o el que és “normal”.

  2. Gloria Franco León
    Visibilitat: Públic

    Moltes gràcies per la teva aportació, és molt interessant! Aprofundiré en les obres que comentes, ja que m’agradaria seguir indagant en aquest tema. També l’escriptor Haruki Murakami dóna molta importància a el temps i als rellotges és les seves obres.

    Feliç setmana!

PAC 1. L’ANTROPOLOGIA EN EL DISSENY

Carles Julià Cañellas
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a PAC 1. L’ANTROPOLOGIA EN EL DISSENY

Debat1

  1. Astrid Martinez Garcia
    Visibilitat: Públic

    Hola, Carles!

    Et dono tota la raó amb el que dius que la sala és el cor i centre de cada casa, vaig viure a Barcelona fins als 9 anys i guardo molts bons records de la sala menjador del pis, recordo els Nadals com bé has explicat, el gran arbre de Nadal i una taula que es multiplicava per deixar lloc a tota la família, avis, tiets i veïns si calia. Recordo amb molta il·lusió els matins de reis quan la meva mare em tapava els ulls fins a obrir la porta del passadís i veure tots els regals allà sobre el sofà i les taules, som tres germans pel que n’hi havia uns quants :), les hores jugant amb els meus germans a superherois i jugar amb el meu gos… m’has fet recordar moltes coses!

    Avui dia, la major part d’hores que estic a casa les passo també a la sala menjador, tenir un lloc on et sentis a “casa” és molt important per poder crear una família, per escriure moments al llarg de la vida i guardar-los sempre al record.

    Al llarg de la història com has esmentat al teu article, ha esdevingut una estança molt important en l’àmbit familiar i popularment, si hagués de trobar una semblança del que seria la “sala” del poble diria la plaça, la plaça principal que tot poble té, on antigament i en l’actualitat se celebraven les festes populars, casaments i altres esdeveniments que són ja una tradició o més aviat són cultura.

L’antropologia en el disseny

Irene Gutiérrez Ponce
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’antropologia en el disseny

Debat1

  1. Carles Julià Cañellas
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Irene!

    Si et soc sincer, el primer objecte amb el que vaig pensar per centrar aquest treball va ser una maquineta també! És curiós com quelcom tan petit pot arribar a portar-nos tants records… Com molt bé dius, actualment se la relaciona molt amb l’escola, els nens i nenes de primària, llapis de colors… Quan era ben petit, amb set anys, vaig començar primària i des del primer dia ens varen fer portar un estoig on hi guardavem un llàpis, una goma i una maquineta. Després sempre hi havia qui portava un petit regle o, fins i tot, unes tisores sense punta per no fer-nos mal. Un dels records més presents que tinc relacionats amb aquest objecte, la maquineta, és ensenyar-la a tothom, ja que era brillant, platejada i, a sota, hi havia enganxada una etiqueta amb el meu nom. La vaig prendre com el meu objecte de la sort, no se perquè, però des d’ençà la vaig portar en cada un dels cursos que vaig anar superar, qui sap si gràcies a la maquineta! També em ve a la ment aixecar-nos a meitat de clase juntament amb el meu millor amic, que seia a l’altra punta, per poder veure’ns durant aquell minut, minut i mig, fent punta al llàpis per poder petar la xerrada dissimuladament.

    Un objecte així pot ser no té un gran valor econòmic, però sí que el pot tenir sentimental, i més quan es tracta de vivències viscudes amb pocs anyets de vida.